elsdretshumans4c: DIA 3

SOPHIE SCHOLL

Avui hem vist a l'Aula magna una pel·licula que parla d'una estudiant de medicina a l'Alemanya Nazi anomenada Sophie Scholl, que va liderar un rebel·lió de estudiants, juntamnet amb el seu germà Hans, contra Hitler i els seu govern. La pelicul·la està basada en fets reals i diferents testimonis i és molt realista amb l'època.

Aquesta noia ho fa repartint informació sobre la veritat i les crueltats dels nazis a l'Universitat i a altres llocs importants de Munich per fer obrir els ulls als ciutadans sobre el tema i perquè es revoltessin.

Un dia, mentres ella i el seu germà repartien butlletins d'aquests a la Universitat, la Gestapo, que estava espiant als universitaris per evitar el repartiment de informació anti-nazi, els va enganxar ''in-fraganti'' i els varen detenir acusant-los d'alta traició, debilitament de l'exèrcit i d'ajudar a l'enemic.

Seguidament, van ser interrogats, per membres de la Gestapo, separats. Primer varen intentar mentir per evitar qualsevol condemna, però Hans va confessar i ella, davant de les contundents proves en contra seva, també va cedir.

Llavors, la traslladaren a la presó i, dos dies després, va ser jutjada, juntament amb el seu germà i un amic d'ells dos que estava acusat d'ajudar en les activitats de els germans Scholl.

Finalment, els tres, després de criticar durament al règim nazi durant la declaració provocant la ira del jutge, varen ser declarats culpables d'alta triaicó, desmoralitzament de l'exèrcit i d'ajudar a l'enemic i condemnats a mort.

Abans de morir, els dos germans varen rebre la visita dels seus pares. Tots tres varen morir guillotinats.

Quan els aliats varen entrar a Alemanya, varen repartir els butlletins que havien fet els germans Scholl a tirnt-los des de els seus avions.

Víctor jara

L'onze de setembre del 1973, Augusto Pinochet va organitzar un cop d'estat a Chile que va acabar l'onze de maç del 1990. Tot i així molts membres de l'exèrcit de Pinochet van abusar del seu poder i van maltractar i matar sense cap motiu a part de no estar a favor del règim a molta gent, i encara romanen en llibertat sense cap tipus de càstig.

Tot aquest desordre a Chile a causat que molts chilens indignats per la poca eficàcia del govern a l'hora de desenmascarar els suposats assessins crein un tipus de manifestació anomenat “funa”, que vol dir “desenmascarar o descobrir algú”.

Un d'aquets antics membres de l'exèrcit Edwin Dimter Bianchi, conegut com El Príncipe, durant la dictadura va maar i torturar a molts presoners i va matar a un músic que recolzava i transmetia els drets humans a través de les seves cançons, Victor Jara.

Aquest excoronel encara és totalment lliure i l'estat de chile busca totes les proves possibles per confirmar la seva fama d'assessí.

Com que El Príncipe no era castigat un grup de funas va decidir posar-lo en el seu punt de mira i amb l'ajuda de TV3 van funar i grabar tota la revolta.

Tot i que el motiu principal per el que han fet una funa en contra de Edwin Dimter és la del fet d'assassinar algú, la gent mostra una devoció i un amor molt gran envers a Víctor Jara. Jo no entenc exctament perque ja que no sóc xilé, pero aquest home s'ha guanyat un lloc al cor de cada persona d'aquest país sud-americà.

Com va morir?

Després de ser torturat fisicament i psicologicament el van afusellar amb un total de 44 trets, el van portar fins uns matorrals i allà el van tirar. Per sort el van trobar i van enterrar-lo el màxim de bé possible.

Biografia:

Víctor Lidio Jara Martínez (1932-1973), va ser un famós músic, cantautor, profesor, director de teatre, activista polític i membre del partit comunista de Chile.

Va néixer a San Ignacio en la localitat de la provincia de Ñuble. Els seus pares eren camperols i des de petit es ca veure obligat a ajudar a la seva familia en els treblls del camp. Això tindrà un gran efecte en le seva cançó (la seva mare el conecta amb el món de la música, a part de fer cançons de protesta, també farà cançons sobre els camperols, miners, etc).
Amb quinze anys, la seva mare va morir i això va afectar fortament al nucli familiar, fins que per consell d’un sacerdot, va ingresar en el seminari de la Congregació del Santíssim Redentor, però dos anys més tard, va abandonar el seminati per falta de dedicació i va iniciar el seu servei militar obligatòri. (El seu ingrés en el seminari, on va entrar en contacte amb el cant Gregoria i la interpretació de la litúrgia també tindrà un important efecte en la seva música).
Als 21 anys va ingresar en el cor de la universitat de Chile, participant en el montatge de Carmina Burana és en aquest punt quan comença ña seva investigación i recopilació folclórica.
La seva primera conçó va ser al 1961 Paloma quiero cantarte.
Durants els anys següents exerceix com a director de diferents companies teatrals I va el·laborar diferents montatges com per exemple Antígona.
Durants els anys següents, participa en diferents moviments en defensa dels drets humans.
La figura de Víctor Jara es un referent internacional de la cançó de protesta i del cantautor. Degur a la seva militancia, va ser torturat i assassinat en l’antic Estadi Chile, que actualmente porta el seu nom com a homenatge.
Al acabar els estudis forènces al novembre de 2009, es va realizar un acte de homentage, del 3 al 5 de desembre, el seu cos va estar guardat en la sede de la Fundació Víctor Jara i més tard va rebre sepultura en el cementiri general de Santiago de Chile en una processión fúnebre que congregà més de 12.000 persones. A diferencia de l’enterro clandestí que s’ havia dut a terme al 1973, desprès del seu assassinat.